Feeds:
Entrades
Comentaris

Comparteix la ràbia. Vull llegir històries que em posen gallina de pell i que em facen volar i crèixer com a persona. Vull llegir bones històries. Milers i milers de llibres a les llibreries que la indústria editorial no ha parat de vomitar i ens ha fet perdre el temps. Gràcies per compatir, ens interessa no perdre massa el temps 😉

HISTORIATA

portada_córrer_sense_por_giuseppe_catozzella

Estic rabiós. En la meua vida necessite llegir, ho necessite, m’agrada tant que quasi sempre em compensa el poc dormir i la son crònica que passe durant diversos dies, i per això em fa molta ràbia perdre el poc temps que tinc en un llibre que no em satisfà. Vaig a intentar explicar-ho.

Córrer sense por és una novel·la basada en una història real bellíssima, colpidora i trista, però a mi no m’ha agradat com està narrada malgrat estar molt recomanada i ser un “fenomen literari traduït a multitud de llengües”. Abans de llegir aquest llibre ja sabem tres coses: 1. que es basa en la difícil vida de la corredora somali Samia Yusuf Omar; 2. que va córrer els 200 metres a les Olimpíades de Pequín el 2008 i que va quedar l’última; 3. que va morir ofegada a la Mediterrània el 2012, quan intentava arribar a Europa…

View original post 515 more words

No se me hubiera ocurrido unir estas dos palabras y mira que me gustan: Storytelling y neurociencia. Últimamente (cinco o seis años) cuestiones de neurociencia me han interesado sobre todo por lo que se refiere a los procesos de aprendizaje de los niños y adolescentes. En concreto, en la enseñanza de lenguas, estudios recientes en neurociencia han contribuido a la comprensión de cómo nuestro cerebro aprende idiomas nuevos y también cómo a partir de los 12 años, en la edad adolescente, el ser humano comienza a ser capaz de conceptualizar y hacer abstraciones mentales. Todo esto me ha fascinado pero si además lo relacionamos con la facultad de crear historias, entonces, la emoción ya es infinita. Gracias a Bosch y Millàs por este artículo realmente interesante.

experiencias que conectan

cropped-logodefpng2.jpg

Hemos traducido el artículo de Paul J. Zak que descubrimos recientemente a través del especialista en Marketing Relacional y Social Media Adriano Corso. Esperamos que te guste tanto como a nosotros. Al final del texto te dejamos con el link del artículo original.

Es un lugar tranquilo y oscuro. Las nubes son bajas. James Bond camina por el borde del edificio mientras su enemigo lo apunta. Aquí la frecuencia cardíaca de la audiencia aumenta y las palmas sudan. Yo sé que esto es cierto, porque en lugar de disfrutar de la película estoy midiendo la actividad cerebral de una docena de espectadores. Para mí la emoción tiene un enfoque diferente: estoy observando un ballet neuronal increíble en el que una línea de la historia cambia la actividad del cerebro de las personas.

Muchos hombres de negocios ya han descubierto el poder de la narración en un sentido práctico; han…

View original post 817 more words

#CIECH2014 en Las Palmas de Gran Canaria por Pablo Pérez.

FIVE DAYS TO DANCE

Muy interesantes los Globsters ayudan más que los Power Point a sintetizar ideas que has de contar y explicar y no leer.

A partir del minuto 3 se explican los pasos, por si tenéis dudas.

Pinchad aquí

View original post

Buen comentario de la historia y del discurso. La literatura está llena de buenos consejos pero hay saber leer para encontrarlos. Gracias a la compañera por compartir.

Fragmento propuesto para su comentario:

PLEBERIO. […] ¡O vida de congoxas llena, de miserias acompañada! ¡ O mundo, mundo! Muchos mucho de ti dixeron, muchos en tus qualidades metieron la mano, a diuersas cosas por oydas te compararon; yo por triste esperiencia lo contaré, como a quien las ventas y compras de tu engañosa feria no prósperamente sucedieron, como aquél que mucho ha fasta agora callado tus falsas propiedades, por no encender con odio tu yra, porque no me secasses sin tiempo esta flor que este día echaste de tu poder. Pues agora sin temor, como quien no tiene qué perder, como aquél a quien tu compañía es ya enojosa,como caminante pobre, que sin temor de los crueles salteadores va cantando en alta boz. Yo pensaua en mi más tierna edad que eras y eran tus hechos regidos por alguna orden; agora, visto el pro y la contra de tus bienandanças…

View original post 1.390 more words

Lope de Vega

Mapas, gráficos, radiografías, negativos, huellas, memoria, conexiones neuronales, fotografías desde el espacio o desde las profundidades del mar. Azul. Como el mar pero también como el cielo, visto desde el espacio exterior o desde el interior de un submarino. Tripulante del batiscafo pero también astronauta. Como espectadores de nuestra propia vida, una vida que hemos de viajar solos con todo lo que ello implica de vértigo y de miedo.
Verde eléctrico, luces azules neón, fluorescentes que brillan en la orcuridad y nos recuerdan que somos nada y todo ante la inmensidad y la Belleza. Una imagen en movimiento que genera luz, color y música es lo que vio el navegante del submarino, inmerso en la belleza, pasmado ante lo que sus ojos y sus oídos le revelaban. Se sintió solo. La Creación como el color azul, como luz y vida. El navegante como nosotros espectadores.

Me apunto a provocar en los niños la necesidad de aprender y que sean ellos los que busquen la respuesta a sus preguntas.

Reading By Example

I have the upmost respect for catechism/CCD teachers. They volunteer their time to teach students after the kids have experienced a whole day of school already. I had the opportunity to be a fly on the wall of one class recently. I was working on work in the church lobby while my son was with his class, when a group of 8th graders herded into the same area as me. My presence was not noticed. The posturing, the flirting, determining the pecking order…such an awkward and social age. The CCD teacher joined them a moment later. She stepped to the front and got started, showcasing her built-in filter to ignore the hormone-induced behaviors and focus on why she was there.

What happened next really caught my attention. Amid all the chatter, the teacher informed the students to get ready to say the Lord’s Prayer. She listed several intentions for the…

View original post 595 more words

Añade tus pensamientos aquí… (opcional)

Blog de periodismo y noticias solidarias

Esta festividad suele confundirse con el Día de los Fieles Difuntos, popularmente llamado Día de Muertos o Día de Difuntos, que se celebra el 2 de noviembre, esto es lo que me contaba mi padre… Un recuerdo muy especial para él que justo hoy, 1 de noviembre, hubiera cumplido 71 años. Para nosotros era un día muy especial de celebración y de comida familiar, a menudo frente al mar, un día que siempre tenía un carácter lúdico, en el que seguíamos disfrutando de su carácter jovial y de sus bromas, aún estando delicado de salud.

Una fecha en la que desde nuestros adentros agradecíamos a la vida tenerlo un año más con nosotros. Solo pudo ser hasta los 68 años.  Era un ser de luz en la tierra y seguro que ahora un gran resplandor en un lugar glorioso. Realmente nos hacías creer que “tus hijas eran especiales”, como decías. No pudimos tener…

View original post 215 more words

“Ayúdenme a diseñar la Escuela de la Nube”: Sugata Mitra.

La Educación Prohibida

Vittra’s Internacional -centros de educación infantil y primaria en Suecia-  lugares de encuentro con una atmósfera positiva y abierta. Creen que los niños con buenos conocimientos lingüísticos y una mayor comprensión de las diferentes culturas tendrán mayores oportunidades en la vida. Leer más en www.vittra.se / Inglés

Reflexió en torn l’ensenyament plurilingüe i pluricultural i el valencià

En este nou segle i sobretot a partir d’enguany (2012) entrem en un nou paradigma cultural, on les diferències són essencials. Ens comuniquem de diferent manera i aprenem també de distinta forma a com ho feien fa deu anys. Tots estos canvis són present i han d’afectar ineludiblement a altres maneres de fer les coses. Pel que fa al títol i al tema d’este artícle, l’educació també ha de canviar. I no només perquè hi són les noves tecnologies, ni perquè sabem més sobre com funciona el nostre cervell, ni perquè sabem quines són les situacions d’aprenentatge dels aprenents, ni perquè hi ha una crisi econòmica que afecta a tots els racons del món, ni perquè hem estat governats per incompetents que s’han lucrat de la ‘res pública’, que també, sinó per tot allò i perquè els experts ens diuen d’allò important que hi ha en ser capaços de comunicar-nos en més d’una llengua
Des d’Europa es promou el multilingüisme i la supervivència de les llengües minoritzades i el plurilingüisme dels ciutadans europeus com a signe d’identitat més rellevant de la seua ciutadania. En opinió de la Comissió del Consell Europeu, tot sistema educatiu ha de tindre com a objectiu el formar a les persones en la capacitat de comunicar-se en dos o més llengues de la Comunitat. Diu així, en el seu Llibre Blanc sobre Educació i Formació, Ensenyament i Aprenentatge. Cap a la societat d’aprenentatge (1996): “…s’està fent necessari per a tothom, independentment de la ruta educativa o de formació professional elegida, ser capaç d’adquirir i de mantindre l’habilitat de comunicar-se almenys en dos de les llengües de la Comunitat, a més de la seua llengua materna”.

El model educatiu que és capaç d’enfrontar-se a les noves situacions des de la perspectiva de la normalització lingüística i la recuperació cultural del valencià és l’educació plurilingüe i pluricultural. Una educació plurilingüe i pluricultural es definix pels objectius que pretén i les llengües que fa servir com a llengües vehiculars.

Definició d’Educació Plurilingüe i Pluricultural.- Aquella que es proposa, independentment de la procedència lingüística, cultural i socioeconòmica dels alumnes, l’adquisició no solament d’una competència plurilingüe almenys en les dos llengües cooficials, i en una o dos d’estrangeres, l’experiència integradora de diverses cultures, i un rendiment elevat en les diferents àrees del currículum adquirit mitjançant l’ús vehicular de més de dos llengües, sinó també la capacitat de conviure en una societat multilingüe i multicultural*. (Direcció General d’Ensenyament. Ensenyaments en Valencià (SEDEV); Conselleria de Cultura, Educació i Esport, Generalitat Valenciana, 15-02-2007).
Esta definició d’educació plurilingüe i pluricultural partix d’una diferenciació entre plurilungüisme, tal com ha establit el Consell d’Europa en el seu marc de referència (Llengües Modernes. Aprenentatge, en senyament, avaluació. Un marc europeu comú de referència per a les llengües, 2001):
“El plurilingüisme, coneixement de diferents llengües, es diferencia del multilingüisme, la coexistència de més d’una lleguna en una societat determinada. El multilingüisme pot aconseguir-se amb la simple diversificació de les llengües oferides en una determinada escola o en un sistema educatiu, o estimulant els alumnes a aprendre més d’una llengua estrangera, o reduint la posició dominant de l’anglés en la comunicació internacional. A més, l’enfocament plurilingüe accentua el fet que l’experiència lingüística d’un individu en el seu context cultural augmenta de dimensió, és a dir, va de la llengua de la llar a la de la societat, i aleshores a les llengües i cultures en compartiments mentals separats estrictament i l’experiència directa), i no manté estes llegües i cultures en compartiments mentals separats estrictament, sinó que incrementa una competència comunicativa a la qual contribuïx tot el coneixement i l’experiència lingüística i on les llegües s’interrelacionen i interactuen”.
Seguint el Consell d’Europa -Beacco i Byram, 2003, edició revisada-, no s’ha d’entendre mai més l’ensenyament de les llengües com disciplines autònomes, sinó com una educació homogènia i diversificada dels aprenents al llenguatge i a les llengües.

El Marc Europeu Comú de Referència per a llengües representa l’últim escaló d’un procés que s’ha desenvolupat de manera activa des de 1971.
El MERC proporciona unes bases comuns per a l’elaboració de programes de llengua, orientacions curriculars, exàmens, llibres de text… per a tota Europa. Descriu exhaustivament el que han de fer els aprenents i què habilitats han de desenvolupar per a ser capaços d’actuar de manera efectiva. La descripció també incluo el context cultural en que s’utilitza la llengua.
El MECR per a l’ensenyament de llengües plantetja una serie de preguntes:
Què fem realment quan parlem els uns als altres o quan ens escrivim?; què ens capacita per a actuar d’esta manera?; quines d’estes capacitats hem d’aprendre quan intentem utilitzar una llengua nova?; com establim els nostres objectius i avaluem el nostre progrés en el camí que ens duga de la total ignorància al domini eficaç d’una llegua?; com es realitza l’aprenentatge d’una llengua? i què podem fer per a ajudar-nos a nosaltres mateixos i ajudar a d’altres persones a aprendre millor una llengua?
El Consell d’Europa es preocupa per recolzar els mètodes d’aprenentatge i ensenyament que ajuden tant als estudiants jóvens com als adults a desenvolupar les actituds, els coneixements i les habilitats necessàries per a arribar a ser el més independents possible a l’hora de pensar i actuar i, al mateix temps, més responsables i participatius en relació amb altres persones. D’aquesta manera, el treball contribuix a fomentar la ciutadania democràtica.
Què han de fer els estudiants mitjançant l’ús de la llengua?; què han d’aprendre per a poder utilitzar la llengua amb la finalitat d’aconseguir eixes finalitats?; què els fa voler aprendre?; què tipus de persones són (edat, sexe, origen social i nivell educatiu, etc?; què coneixements, habilitats i experiències tenen els seus professors?; què accés tenen a manuals, obres de consulta (diccionaris, gramàtiques, etc) mitjans audiovisuals, ordenadors i programes informàtics?; de quant de temps disposen o quan estan disposats a emprar? Estas són algunes de les preguntes que ens fan plantetjar-nos als docents en llengües i, en general, als educadors de xiquets i adolescents en centres educatius, la lectura d’este informe-marc el·laborat pels experts a la llum dels nous coneixements i la nova realitat social pluricultural.
L’enfocament del MECR està orientat cap a l’acció i considera als usuaris i aprenents de llengües com a agents socials, membres d’una societat que tenen tasques (que no només són de llenguatge) per acomplir, en unes circumstàcies i en un entorn determintats, i en un camp d’acció concret.
L’ús i l’aprenentatge de la llengua comprén les accions que realitzen les persones com a agents individuals i socials que desenvolupen un ventall de competències generals i, especialment, competències comunicatives en llengua. Aprofiten les competències de que disposen en diversos contextos, amb condicions i limitacions, per a dedicar-se a activitats de llengua que inclouen processos lingüístics per a produir i comprendre textos en relació a temes en uns àmbits específics. Cada aprenent activarà les estratègies que li semblen més convenients per a l’acompliment de les tasques.

Uns canvis ineludibles inviten a un esforç ineludible: un canvi de paradigma educatiu implica un canvi en les nostres maneres d’educar. Ja no ensenyem: ells aprenen; nosaltres acompanyem: ells actuen, experimenten, són…

* http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/docs/MECR.pdf

http://pladeformaciolinguisticotecnica.wikispaces.com/file/view/D01-LAX.pdf

De 10 strategier / Las 10 estrategias from Gato Encerrado on Vimeo.

En los límites de la comunicación: comunicar como periodista, como crítico de arte, como artista o como profesor, encontramos muchos paralelismos. Desde el mensaje, en el espacio de conocimiento, compartiendo y creando al mismo tiempo, intervienen elementos que no pertenecen a ningún emisor sino que adquieren personalidad propia y que pertenecen al colectivo. Internet y las tecnologías audiovisuales han invitado a participar a individuos con intereses distintos, quizá, pero con realidades comunes eventuales. Por el azar, por la búsqueda, por el encuentro casual, profesionales de distintas disciplinas coinciden en esta segunda década del siglo XXI en la forma, en el canal, en la expresión. Contar historias, no es algo nuevo, pero cómo las contamos nos está abriendo unas perspectivas tan profundas que dan vértigo. Miguel Soler, en su nueva aventura artística: Basado en hechos reales, que en el mes de diciembre ha presentado en Toledo y también en http://www.miguelsoler.com/GatoEncerrado/-_trailers_-/-_trailers_-.html nos hace gala de auténticas narraciones digitales que además conecta con la tradición de las artes visuales.

http://www.glogster.com/glog.php?glog_id=24537188&scale=100
http://www.glogster.com/glog/6lvl7tabli613sjm9o1uoa0


Es un blog que se subtitula Observatorio Innovación Educativa.
Muy interesante este artículo sobre Redes Sociales para el aprendizaje y formación en Red.

Sobre la reforma constitucional que promueven el PSOE y el PP No hace falta que nadie intente convencerme sobre las bondades del equilibrio presupuestario. Comparto plenamente la regla básica de que, por norma general, no se debe gastar más de lo que se ingresa. Se trata de una regla saludable y plausible de buena gestión económica que vale -o debería valer- para todo tipo de entidades: para las familias, para las administraciones públicas y también, aunque muchas veces no se note, para los equipos de fútbo … Read More

via Blog de Josu Erkoreka

Teorías de Vigotsky

L’obra d’Enric Alfons avui ha evolucionat des de que el vaig conéixer cap un sistema discursiu que juga amb la dualitat cultural i la multiplicitat de plànols narratius. Tot i que la iconografia d’Alfons ens evoquen escenes quotidianes de la cultura marroquí, ens recorda un llenguatge purament occidental: la geometria i els plans monocromàtics.

Aquesta dualitat en el mateix còdi, també la trobem en la temàtica: començà amb la representació de les persones que venen del nord d’Àfrica i es buscaven la vida al nostre país: els venedors de flors. Buscà el dolor en l’expressió dels rostres d’aquells personatges anònims. La cara com l’espill de l’ànima. Però per a d’ell, la cultura àrab no li era gens desconeguda. Com a viatger (que no com turista), el nostre artista viu entre personatges coneguts en periòdes discontinus de la seua vida i comparteix taula per menjar i experiències de vida. En els menjadors, asseguts al voltant del menjar com un ritual, els hòmens conversen absents de la precència d’un espectador intern a l’obra. Tres plànols en la narrativa del quadre: l’escena evocada del menjador marroquí, el nen que pateix davant la mirada de l’espectador, éste sí, ja fora del quadre.

Queda poquet per a poder vore aquesta mostra fins al 24 d’abril.

Galeria Rosalia Sender.

Lola i Miquel

Avui he anat a veure l’exposició de Lola i Miquel a la Sala Palau de València. Lola Mas Hernádez i Miquel Simó Aznar. Són artistes plàstics i visuals i, en principi el que fan no té res a veure. Tanmateix l’exposició té el bon gust del treball fet amb mesura, cura i molta consciència.

De Miquel i dels seus Retrats d’un Tzadik me’n porte un treball metòdic i disciplinat amb un traç tant lleuger com la cera com quan utilitza materials tant industrials com el cartró ondulat, la línia d’alumini o l’argamassa de ciment. Tant el dibuixos com els bustos són representacions visuals d’un model imaginari: els diferents plànols d’una imatge mental, d’un personatge imaginari amb vida independent però nascut de la mateixa línia, del traç i la pintura analitzada.

De Lola i els seus Paisatges me’n porte el “blau” i la memòria imperfecta d’una naturalesa perfecta. Me’n porte els capritxosos collages d’un paisatge retallat  i subtil d’una instantània per al record, per a la memòria. Colleges que no estan subjectes a cap regla ni llei sinó més bé a l’atzar de la mirada de l’artista que selecciona sense prejudicis.

La de Lola i Miquel és una exposició en la que et retrobes amb l’essència de la pintura: amb mètode i anàlisi, o amb l’afecte i allò personal de les experiències viscudes.

La mostra sobre l’art contemporàni valencià recull un centenar d’artistes de diferents disciplines. Cal resaltar dos cartacterístiques de l’exposició: una, l’amplitud de les tècniques (pintura, escultura, arquitectura, disseny gràfic, de moda, fotografia, art faller, graffitis, gravats…) i l’altra, l’edat dels artistes: tots són menors de 40 anys.
La selecció dels artistes ha estat a càrrec d’una comisió científica-artística integrada per membres del Patronat de la Fundació com ara Rafael Gil Salinas, Joan Bautista Peiró, Román de la Calle, a més a més d’altres referents al panorama cultural valencià com Wenceslao Rambla, Catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló, i Felipe Garín, Assesor del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
El meu suggeriment és que passegen pel claustre del Museu, per les seues inmenses sales. Perden-se en la acumulació de informació, emborratxen-se de l’experiència i no trenquin el silènci del moment.

Anem a encetar una trajectoria que trenque el silènci. El crític d’art si ho és ha de manifestar la seua postura sobre l’activitat artística coetanea i així he trobat una manera de expressar-me no només mitjançant el meu blog sinò mitjançant la web del Pica’m. Comencem aquesta setmana amb l’exposició que es pot veure en el Museu del Carme titulat Cartografies de la Creativitat. 100% valencians fins al 2 de maig.

Un projecte amb seny

Tercera i última reunió de ‘Puntas de Flecha’ -el projecte- prevista i precencial al Museu de Belles Arts de València. Tres sessions per a sentar-se i parlar de la crisi i aportar solucions, llum i possibilitats. Diferents perspectives la del crítics i comisaris i la dels artistes. Però tots amb un mateix propòsit: dinamitzar l’espai de l’art contemporani a València. S’han donat molt bones idees veurem l’enllaç de Puntas de Flecha per retrobar-nos en la xarxa i començar a crear una xarxa de comunicació que desenvolupen accions que vagen aportant una nova imatge, una instantànea diferent de l’estat de l’art a València.

Estem a l’aguait del que passa en el blog company. http://puntasdeflecha.wordpress.com/

Curiosament m’he creat un bloc quasi per necessitat de tindre un conter en wordpress per tal de poder escriure en un altre de l’escola del meus fills. Doncs ja que ho tinc he decidit fer un espai sobre coses que se m’ocurrisquen.

Hello world!

Este es el primer día del blog de Carmenprats.